Agafar la capsa dels vells records i desplegar-los amb cura.
Submergir-me dintre seu i tornar a viure totes les emocions.
Poder estremir-me quan em toquis... el sol fet de que em toquis.
Calor i musica, la convinacció perfecta per crear futurs records,
que en el moment són un present etern i deliciós.
El record dels teus ulls és feixuc i pesat, però hi és.
Queda molt llunyà aquell camp, aquell cel dissenyat especialment per nosaltres.
Tot allò que estava als nostres peus, de sobte s'esvaeix.
Les sensacions viscudes es recorden més suaus del que jo sé que van ser.
Cada petó amb el que em vas marcar va tornant-se invisible, i costen de trobar.
El que més bé recordo és el teu somriure.
Quan reies entre llàgrimes, i jo les agafava totes,
en un pot de porcellana, al costat de la taça on hi tinc la teva boca.
Sé que varem cometre errors,
però encara ara miro enrere i no me'n penedeixo de res.
Tornaria a equivocar-me un i altre cop,
sempre que fos al teu costat.
Sé que totes les nits poden semblar iguals ;
fosques e indiferents,
però nosaltres sabem que hi ha una diferent de totes.
Una millor, la que varem viure junts.
M'he preguntat més d'un cop si te'n recordes de mi,
però m'he convençut de que si,
perquè sé que dins el teu armari hi guardes el meu cos,
per recordar que un cop va ser teu.
I amor, els moments esdevenen records amb el pas del temps, i semblen somnis.
Però les persones som reals i canviants com la lluna que ens va acompanyar.
Per això, si algun dia et sents sol,vine a veure'm.
Perquè t'espero.
