23 may 2010

EL NEN QUE PLORA AL CARRER

Avui, caminant pel carrer, m'he trobat un nen que plorava.
Un nen d'uns 5 anys, rosset, amb uns ulls enormes i el casc de la vici posat.
Ningú s'ha parat a ajudar-lo. Han passat més de 30 persones pel seu davant des de que m'hi he fixat.
10 l'han mirat i l'han ignorat, les altres 20 ni això.
M'he ajupit i l'hi he preguntat que li passava, i perquè portava un casc.
No plorava per cap amor.
No plorava per estar a l'atur.
No plorava per no tenir diners.
No plorava per voler-se independitzar.
No plorava per haver-se caigut.
No plorava pels exàmens.
No plorava per haver-se perdut.
Plorava perquè la seva mare s'havia enfadat amb ell i li havia dit que no l'estimava.
Plorava perquè, destrossat, havia volgut agafar la vici i fugir, però tenia les rodes desinflades.
Així que simplement havia corregut. No havia anat gaire lluny de casa. A un parell de km s'havia assegut al banc on l'he trobat i s'havia posat a plorar.
Ni se'n recordava de que duia el casc de la vici.
Ni li importava.
M'ha dit on era casa seva i l'he dut.
I en obrir la porta he vist una dona rossa amb els ulls blaus, plorant.
Li he dit que el seu fill estava bé, que no es preocupés.
I ella m'ha dit: 
-No nena, no, no ploro pas per això, ploro perquè se m'ha tacat la brusa que m'anava a posar pel casament de la meva germana.-
Seguidament li va donar un clatellot al nen i el va fer entrar a casa.
Com a agraïment m'ha donat 20 euros que li he donat a un sense sostre. No els volia pas, aquesta dona no només té la brusa bruta.
També té el cor fet una porqueria.
Hi ha coses per les que val la pena plorar.
Hi ha coses per les que no.




http://www.youtube.com/watch?v=R99dgmmo8E0 (Abrazame, Camila)

2 comentarios:

  1. És veritat això? Perquè si ho és... En fi.

    ResponderEliminar
  2. Per desgràcia si que és veritat, no oblidaré mai una cosa que pot semblar tan insignificant però que és un clar exemple de l'egoisme i la crueltat de la societat.
    Moltes gràcies per llegir-ho, val la pena obrir els ulls al que està passant.

    ResponderEliminar