Follow by Email

24 may. 2010

SILENCIS

Bé, evidentment aquesta cançó no és meva, es del gran Lluís Gavaldà.
La meva cançó preferida, la millor lletra del món.
-----------------------------------------------------------------------------------------


Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.

Oh, quantes nits
acaronant els teus dits febles.
Oh, quants matins
com el que ara tinc,
tèbi com un fil… de roba.

Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d’aquest soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins
amb el color d’aquesta tarda
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.

Oh, quants matins
entrellaçant-nos com de pedra.
Oh, quantes nits
com la que ara tinc,
tèbia com la llum… d’espelma.

Amagats de tantes veus extranyes,
amb els silencis omplim paisatges.
Més enllà d’aquest soroll tan aspre,
que ens fem entendre sense paraules.





http://www.youtube.com/watch?v=Hc1A6Rkt-AQ (Silencis, Lluís Gavaldà)

1 comentario: